Frases com “No hi ha remei” o “No hi ha futur” no formen part de la proposta de Francesc Torralba, el filòsof que avui ha fet la ponència d’inici a la IV Jornada de Serveis Socials del Segrià i que ha plantejat un argumentari als i les més de 90 professionals que treballen en aquesta àrea del Consell Comarcal donant servei als 37 municipis rurals que en formen part.
Torralba ha estat rebut a la Sala Coliseum per l’alcalde de Corbins, Jordi Verdú; el president del Consell Comarcal, David Masot; els vicepresidents Joan Carles Miró (cap de l’àrea de Serveis Socials) i Sebastià Ribes; i la directora dels serveis, Isabel Sabido.
El filòsof ha explicat que “mentre que l’espera és passiva, l’esperança et posa en moviment. És una actitud dinàmica i requereix posar-s’hi”, afegint que en aquesta feina “és important tenir en compte el treball comunitari que doni cabuda a les persones de totes les generacions i que formi equips interdisciplinaris”.
"Tots som vulnerables"
Pel que fa a la tasca de Serveis Socials, vinculada ben sovint a persones en risc d’exclusió, Torralba ha afirmat: “No hi estic d’acord amb dividir la societat en persones vulnerables i no vulnerables, perquè tots som vulnerables, en diferents graus”. “El professional -ha continuat- també és vulnerable. En aquests moments, sense anar més lluny, tenim un exèrcit de metges i professors que estan cremats”.
Tal com indica en el seu últim llibre, “Anatomia de l’esperança”, creu important “creure en el futur, no com un optimista de la voluntat, que acaba trencant-se, ni com una persona que actua amb tossuderia sinó amb la perseverança i la tenacitat, que són virtuts”. “L’esperançat -ha dit- creu que hi ha futur, entreveu possibilitats, és qui diu ‘això és poc probable però és possible’ i ho intenta”.
Tolerar la frustració i buscar alternatives
Dirigint-se al públic professional del Consell Comarcal del Segrià, que en el torn de paraules ha preguntat com abordar el cansament i la dificultat del treball en l’àmbit del servei social, ha recomanat: “S’ha de somiar, però també s’ha de tenir tolerància a la frustració i buscar alternatives que permetin desenvolupar el talent”, referint-se tant a qui dóna servei com als usuaris, especialmente els i les joves. Per això ha recomanat “cuidar els equips i amb qui es fa camí i amb quins criteris es treballa”, perquè “les paraules no són neutres i amb qui estem tampoc és neutre: la qualitat del vincle és bàsica”.
"Intentem-ho!"
“El qui té esperança es mou: intentem-ho!”, ha proposat, tot indicant que “qui té esperança i viu amb esperança, s’implica”. En aquest sentit, “és molt diferent de qui viu de l’espera, que és passiva. L’esperança “ens fa veure les coses amb perspectiva històrica. Encara que nosaltres no veiem el fruit o el bon resultat d’allò que fem, ho veuran els qui vinguin darrere. Uns sembren i altres recullen, i la Història ens en mostra molts exemples”. Per això també ha manifestat que és positiu “valorar allò que han fet els qui ens han precedit: el que hem conquerit ha estat gràcies a algú que va creure que era possible”.
Rehabilitació de la seu de Jaume II
La IV Jornada ha servit per presentar el Pla Estratègic 2026-2027 de Serveis Socials. En l’aspecte material, “la seu del carrer Jaume II a la ciutat de Lleida serà objecte d’una profunda rehabilitació en el quart trimestre de l’any, en què s’hi invertiran 504.000€ procedents del PUOSC (Pla Urbanístic d’Obres i Serveis de Catalunya)”, segons ha explicat la directora Isabel Sabido.
