Arquitectònic

(s. XIX) Temple d'estil neogòtic. El seu encant rau en què és un edifici inacabat.

Edifici de transició del romànic al gòtic. La porta lateral romànica té capitells bellament decorats amb motius zoomòrfics i vegetals i damunt seu mènsules també esculpides. Té un cimbori damunt un dels cossos posteriors i el campanar d’espadanya, de dos pisos. Destaca els retaules de Sant Joan i la talla romànica de la Verge.

(s. XVIII) Església d'orígen romànica, però va ser substituida al s. XVIII per un ampli edifici barroc, amb una façana monumental.

Sobresurt un gran cimbori i cloquer. L'interior és de 3 naus, capitells d'ordre compost i sis capelles.

Hom pot gaudir d'un magnífic retaule, reconstruït després de la guerra civil, però té els seus orígens en el s. XVIII.

Sobre una antiga edificació gòtica de la qual en queden elements visibles a la façana, i amb una línia arquitectònica similar a la de la Seu Nova de Lleida. La façana és simple, té un campanar quadrat situat en una angle i té una portalada decorada amb belles columnes

Sobre una antiga edificació gòtica de la qual en queden elements visibles a la façana, i amb una línia arquitectònica similar a la de la Seu Nova de Lleida. La façana és simple, té un campanar quadrat situat en una angle i té una portalada decorada amb belles columnes

(s. XIII - XVIII) ÉS un monestir d'ordre trinitària. Considerat el primer monestir de l'ordre en terres hispàniques. Fundat per Joan de Mata el 1201.

Fou monestir trinitari femení, on ingressaren personatges de la casa reial i noblesa catalanes com Constança i Sança d'Aragó.

(a. 1.745) La devoció sorgida, però, és vers Sant Àngel. Aquesta és una església assentada sobre un estilobat per anivellar les desigualtats del terreny d'estil barroc.

La façana és senzilla, mostra un cert joc llumínic que predomina la verticalitat vers l'horitzontalitat de l'edifici, adossada a ella trobem una gran portalada barroca.

L'església consta de naus amb capelles d'ordre compost, un creuer, un majestuós cimbori.

Actualment habitatge. Però havia estat quartel de la guàrdia civil, manté la façana i l'escala senyorial.

ss. XIII-XVI. Situat en un lloc estratàgic en el camí de Lleida Tortosa, el castell és, després del de Lleida, el més important de la comarca del Segrià. Tot i que no es descarta l'orígen sarraí, fou modificat al s. XVII

Actualment trobem que les runes del castell han estat tallades per a fer un fossar. En aquesta zona d'accés a la fortificació hi ha les restes d'una estructura rectangular, que podria relacionar-se amb la torre porta.

(s. XVI) Església de 3 naus, d'estructura gòtica al exterior i una bella rosassa també gòtica i notable volta de creueria a la capçalera amb cloquer de cadireta d'espadanya. Adossat a l'edifici sobresurt una portada del s. XVI, d'estil plateresc decorada amb medallons de tipus renaixentista i una orla de caparrons d'angelets ressegueixen l'arc de mig punt de la porta i les columnes que l'emmarquen.