Arquitectònic

S'esmenta per primer cop el segle XI.

Ha sofert diferents remodelacions, essent definitivament consolidat el 1627.

El castell de Raimat es troba sobre el puig del municipi que li dona nom.

Actualment és de propietat privada.

(any 1203 acabada a finals del s. XV) Construcció situada al Turó de la Seu Vella. En destaca: el claustre, el campanar, la porta dels Fillols i la porta dels Apòstols. En les proximitats s'hi troba La Suda, o també anomenada Castell del Rei, la qual data de l'època sarraïna. Actualment des de les Institucions lleidatanes i des de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida s'està treballant per aconseguir que sigui declarada Patrimoni de la Humanitat.

Més informació: Amics de la Seu Vella de Lleida

Edifici neoclàssic auster i d'arquitectura de ferro que contrasta amb l'arquitectura moderna emprada per les andanes de l'AVE.

(s. XIII). Edifici civil romànic.

Fou construït com a casa senyorial de la família Sanahuja, i en l'actualitat acull l'Ajuntament de la ciutat de Lleida.

El 1968 es construí la façana neoclàssica. El resultat és una construcció equilibrada.

Conserva l'armari dels privilegis i el llibre dels usatges, del s.XVI.

(1454-1520). Situat a la Plaça de la Catedral i actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Edifici gòtic civil català.

Més informació: IEI - Diputació de Lleida

(s. XIII). ESglésia romànica de planta basílical.

És un dels edificis romànics més emblemàtics de la ciutat, bastit al segle XII. Al 1300 esdevingué capella de l’Estudi General, on es celebraven els actes acadèmics més importants. Al 1648, arran de la guerra d’Els Segadors, fou convertit en caserna militar i en el segle XIX utilitzat com a presó municipal. Al 1893, el bisbe Messeguer Costa ordenà la seva restauració i tres anys després s’obrí novament al culte. En l’actualitat, l’església allotja part del fons museístic del futur Museu de Lleida.

(s. XVIII). Edifici Barroc, ressalta el seu interior. Antic convent dominicà.

Actualment és el Museu d'Art Jaume Morera.

(1761-1790). Neoclàssic. Compta amb 2 campanars simètrics de baixa alçada. En l'altar es benera a la Verge de Blau.

Inauguada el 1846, en servei fins el 1988. La farmàcia s'integra dins la casa de la família Piñol. És la única part de la casa que no ha patit cap transformació estructural significativa des de la seva construcció el 1846. A la farmàcia Piñol s'hi conserva un conjunt extraordinàriament complet i homogeni. Des de la distribució i tipologia del mobiliari a les pintures murals que la decoren, als conjunts de ceràmica i vidre que es conserven als objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ.