BCIL

La façana de la part antiga del cementiri nou inclou una edificació noucentista d'estil neoclàssic amb tocs modernistes. De planta rectangular i amb quatre galeries.

Destaca la portalada monumental que dona accés al cementiri catòlic o part antiga, amb carreus de pedra a cara vista; portes de ferro original de 1905; conjunt de xiprers centenaris; panteó familiar d'estil popular del 1950, propietat de la família Fontanet-Coca; i tres sepultures el primer terç del segle XX.

Exemple fefaent de l'arquitectura religiosa iniciada al s. XIII, que ha anat adaptant-se als usos dels quals ha requerit el propi municipi (presó, centre de culte, emmagatzematge..)

Les pintures es troben en la cambra-dormitori d'una casa de pedra de la primera meitat del segle XIX, ubicada al carrer Major 12 de Llardecans.

Les pintures murals estan fetes al sec, amb aglutinant de tremp de cola. Les de la sala són d'estil neogòtic (1850 aprox.), mentre que les de l'alcova són d'influència modernista (finals del segle XIX-principi del segle XX).

Segons testimoni familiar, les pintures -almenys de la sala- les hauria fet un monjo fugit d'Scala Dei, i la decoració se li encarregà en motiu del casament d'un fill de la família de la casa.

Inauguada el 1846, en servei fins el 1988. La farmàcia s'integra dins la casa de la família Piñol. És la única part de la casa que no ha patit cap transformació estructural significativa des de la seva construcció el 1846. A la farmàcia Piñol s'hi conserva un conjunt extraordinàriament complet i homogeni. Des de la distribució i tipologia del mobiliari a les pintures murals que la decoren, als conjunts de ceràmica i vidre que es conserven als objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ.

Les pintures es troben en la cambra-dormitori d'una casa de pedra de la primera meitat del segle XIX, ubicada al carrer Major 12 de Llardecans.

Les pintures murals estan fetes al sec, amb aglutinant de tremp de cola. Les de la sala són d'estil neogòtic (1850 aprox.), mentre que les de l'alcova són d'influència modernista (finals del segle XIX-principi del segle XX).

Segons testimoni familiar, les pintures -almenys de la sala- les hauria fet un monjo fugit d'Scala Dei, i la decoració se li encarregà en motiu del casament d'un fill de la família de la casa.

(finals del s. XVIII). Ambla façana neoclassica i campanar adossat de planta quadrada. Coronat per una torre vuiavada. En el seu interior hi trobem un altar d'estil neoclàssic.