s. XIII. Situat en un tossal prop del municipi, s'ha conservat només una part del mur del perímetre i les restes del basament d'una torre quadrangular.
El castell pertanyia al nucli de Castellnou de Segrià, feu dels Templers que el 1317 va unir-se amb Vilanova de Riudovelles, formant l'actual Vilanova de Segrià
Possiblement d'orígen islàmic, les restes corresponent, ja a l'època cristiana, en temps propers a la conquesta (1149). Tenim la primera menció del castell a l'inici del s.XIII.
Dalt un tossal al nord-oest del poble de Sunyer, els escassos vestigis de la fotalesa consisteixen sobretot, en fragments del mur perimètric de defensa.
S'hi han recollit peces de ceràmica aràbiga i medieval.
s. XI. Castell d'orígen islàmic ubicat dins la Taïfa Sarraïna de Lleida.
En l'actualitat queden pocs vestigis del castell sarraí, el qual s'alçà en un tossal proper al poblat ibèric de Gebut del mateix municipi.
El 1119, abans de la conquesta del sector, el Castell fou infeudat per Ramon Berenguer III a Guillem (Dalmau) de Cervera, i el 1120 fou cedit en el conegut pacte per Avifelel al mateix Ramon Berenguer III.
D'orígen sarraí. També conegut com "Lo Forti", fou antiga fortalesa sarraïna.
Destaquen les restes d'una torre, al punt més elevat i els vestigis de diversos habitatges amb planta rectangular. També s'hi van trobar restes de ceràmica sigillata d'època imperial romana provinents de la fortalesa.
D'orígen àrab. Documentat el 1117
Resten un gran casal de planta rectangular del s.XVII, vestigis d'una fortalesa als soterranis i dues estances rectangulars, cobertes amb volta de canó, que es comuniquen per una petita porta. Segurament la torre la feien servir com a presó coneguda com a Presó de Pere
Castell d'orígen islàmic, que vapertànyer a Guillem de Benavent, que dona orígen al poble.
En resten antigues sitges i alguns fonaments, s'observa que en els fossars hi queden algunes construccions.
Segle XIV. Edifici residència dels bisbes de Lleida
Destaquen la gran galeria d'època gòtica amb vistes sobre la Vall del Riu Set, el pati inferior empedrat amb un antic pou i una capella d'arcs ogivals.
Al cim del turó d’Almenar s’hi troba el seu Castell, antiga torre de guaita, que conserva encara les restes dels murs i de la torre central.
L’origen del topònim d’Almenar és, precisament, al-manàr que significa torre de guaita des d’on es fan senyals amb foc i/o fum.
El castell d’Almenar es troba documentat l’any 1148 estant com a governador del castell Pere Ramón d’Erill. El 1224 el rei Jaume I atorga potestat sobre aquest castell a Ramón Ramón, aleshores alcalde de Lleida.
D’origen àrab, s’esmenta per primera vegada al segle XI
Es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d’una torre quadrada i de l’antiga Església de Santa Maria.
s.XII. Situat damunt d'un tossal, aquest castell està format per un conjunt de restes d'una fortalesa d'orígen islàmic, situades a l'extrem est del tossal de Vinfaro, davant del poble d'Alfés.
Hi destaca un vall de 12 metres d'amplada, filades de diversos murs i vestigis d'una probable cisterma.