Els Consells Comarcals del Segrià, la Noguera i l’Urgell reclamen conjuntament més finançament per als Serveis Socials

Aquest dimecres els presidents dels Consells Comarcals del Segrià, la Noguera i l’Urgell s’han reunit a la seu del Consell de la Noguera per tractar el finançament dels Serveis Socials de les respectives comarques. El tema central era la necessitat detectada per tots tres d’incrementar el finançament mínim de la Generalitat que marca la Llei de serveis socials (66% Generalitat - 34% ajuntaments i consells comarcals) fins a equiparar-se com a mínim al mateix percentatge que la resta de consells comarcals de la província de Lleida que han anat augmentant fins al 75% - 25% i alguns fins i tot al 80% - 20%.

A la trobada també hi han assistit els gerents dels ens i les persones responsables de Serveis Socials. En el cas del Consell Comarcal del Segrià, han participat a la trobada el president, David Masot; la vicepresidenta i cap de l'àrea de Serveis Socials en funcions, Teresa Malla; i la coordinadora tècnica, Montse Codina.

En el decurs de la reunió s’ha consensuat el text de la petició que s’adreçarà a la Direcció General de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i a les entitats municipalistes Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC), per tal que en la negociació del proper contracte programa 2021-2024 s’hi pugui incorporar aquest augment.

Els motius pels quals els tres consells comarcals consideren que han de reclamar aquest augment del finançament de la Generalitat és l’evolució del perfil de les persones usuàries i dels serveis en aquests 13 anys transcorreguts des de la data  d’aprovació de la Llei 12/2007, de Serveis Socials. Actualment aquestes comarques  presenten una elevada dispersió geogràfica de la població, amb un índex d’envelliment i sobreenvelliment per damunt de la mitjana de Catalunya, i mancança de serveis d’atenció a les persones, els preus dels quals s’han incrementat considerablement. Tot plegat fa que la prestació dels serveis socials sigui més cara per a les entitats locals, i de vegades impossibles d’assumir.