Els principals reptes de futur que es plantegen al sector són mantenir, rehabilitar i millorar el parc d’habitatge actual, reforçar l’accés a l’habitatge, relacionat amb l’atenció a les persones, i garantir el bon ús de l’habitatge.
Amb l’objectiu de disposar d’un document que mostri la situació de l’habitatge a la comarca i en cadascun dels seus municipis i de detectar necessitats, oportunitats i reptes de futur en l’àmbit de l’habitatge i contribuir, així, a la transformació social i econòmica de la comarca del Segrià, l’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal va encarregar l’any 2022 un Pla Estratègic d’Habitatge del Segrià.
Aquestes són algunes de les conclusions de la diagnosi de l’estudi:
- Segons l’últim cens d’habitatges (2011), el 82% dels habitatges del Segrià es consideren principals, és a dir, que s’hi viu habitualment. D’aquests, un 76% són de propietat enfront el 18%, que són de lloguer.
- Pel que fa al mercat immobiliari, el 100% dels municipis del Segrià tenen oferta d’habitatges en venda, però únicament el 34% tenen oferta de lloguer. L’any 2021 les vendes d’habitatges es van incrementar al voltant d’un 30% respecte l’any anterior i que el mercat de segona mà concentra un 74% de les transaccions.
- Una altra dada destacable és que els habitatges de protecció oficial estan estancats a la comarca, i representen un 5% del total, i que Lleida ciutat concentra el 88% dels habitatges d’aquesta tipologia. El 73% de les promocions d’habitatge de protecció oficial realitzades entre 1993 i 2021 s’han fet a través de promotors privats, essent gairebé el doble que els que es fan a Catalunya, que són el 40%. En relació al Registre de Sol·licitants d’habitatge protegit, en el període del 2015 al 2021, hi ha hagut una mitjana d’unes 2.000 persones inscrites a l’any, el 93% de les quals a la capital de la comarca.
- Pel que fa a habitatges buits de la SAREB, el Segrià concentra el 35% dels habitatges de la demarcació de Lleida, amb un total de 749. Alcarràs, amb 290 habitatges, concentra el 38% del total de la comarca.
- En relació a les borses de mediació de lloguer social, actualment a la comarca només operen les de Lleida ciutat i la dels municipis del Segrià Sec. La presència a les web municipals de les polítiques d’habitatge és minoritària. Gairebé cap municipi té enllaços a altres organismes sobre matèria d’habitatge.
La finalitat d’aquest estudi, a més d’obtenir una fotografia de la situació de l’habitatge al Segrià, també és poder dissenyar un pla d’actuacions i una planificació de les mateixes a curt, mitjà i llarg termini per dotar la comarca d’un full de ruta a seguir en el camí del repte demogràfic, tenint en compte els recursos existents i futurs per fer front a les polítiques públiques d’habitatge a desenvolupar. Una tasca que correspondrà a la nova corporació comarcal.
L’elaboració d’aquest estudi, que ha fet un equip de Garreta Arquitectes, ha tingut quatre fases amb diferents metodologies: l’anàlisi de dades estadístiques demogràfiques i d’habitatge; l’anàlisi de dades qualitatives de necessitats socials i de planejament urbanístic, mitjançant diverses fonts; la interpretació de les dades i elaboració de propostes de polítiques d’habitatge; i la cerca de recursos econòmics i tècnics per portar a terme les accions dissenyades.
Un cop extretes les conclusions principals, els reptes que es plantegen en l’àmbit de l’habitatge són: mantenir, rehabilitar i millorar el parc d’habitatge actual; reforçar l’accés a l’habitatge, relacionat amb l’atenció a les persones; i garantir el bon ús de l’habitatge.
El Pla Estratègic d’Habitatge del Segrià és un document pensat per servir de guia tant a nivell comarcal com també a nivell municipal per tal de revertir la situació actual en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el Consell Comarcal del Segrià posarà l’estudi a disposició de les noves alcaldies de la comarca, a més de continuar oferint a la ciutadania els serveis de l’Oficina Local d’Habitatge comarcal. També es facilitarà als municipis una guia de recursos per tal d’ajudar-los a incentivar polítiques d’habitatge a nivell local.
