Patrimoni Comarcal

Té la façana neoclàssica, sobresurt un esvelt campanar de torre vuitavada; l’interior és de tres naus i columnes i capitells d’ordre compost, datats del mateix s. XVIII.

Reformada, la façana és d’estil barroc i té un elegant cimbori. L’edifici fou bastit amb carreus de pedra picada, desvastats per les vores, a l’estil de les construccions romanes. Podem també veure mostres d’escultures com per exemple: l’altar de la verge de Fàtima, el de la Verge dels Dolors i la capella del Sant Crist

(s. XIII). ESglésia romànica de planta basílical.

És un dels edificis romànics més emblemàtics de la ciutat, bastit al segle XII. Al 1300 esdevingué capella de l’Estudi General, on es celebraven els actes acadèmics més importants. Al 1648, arran de la guerra d’Els Segadors, fou convertit en caserna militar i en el segle XIX utilitzat com a presó municipal. Al 1893, el bisbe Messeguer Costa ordenà la seva restauració i tres anys després s’obrí novament al culte. En l’actualitat, l’església allotja part del fons museístic del futur Museu de Lleida.

D’estil neoclàssic. Està assentada damunt d’un estilobat, sobresurt una gran portada rectangular, amb columnes adossades, on s’accedeix a ella a través de dues escalinates laterals. El campanar vuitavat i s’aixeca en un dels angles. El retaule major va desaparèixer el 1936

(s. XVIII) Situada al mig de la població, d'estil neoclàssic amb remenicències plateresques, la façana estava coronada per la imatge de la Mare de Déu del Pilar. Té un campanar de torre quadrada.

L'Església de Sant Pere d'Alcanó és un magnífic edifidi barroc del segle XVIII, amb un gran cimbori i campanar de torre octagonal, decorat amb una barana de balustres. La façana presenta una notable decoració esculpida sobre pedra. Saquejada el 1936, l'església perdé dos magnífics retaules barrocs. Malgrat això, es pogué salvar l'arxiu, que es custodia a la mateixa església.

L'Església de Sant Pere d'Alcanó és un magnífic edifidi barroc del segle XVIII, amb un gran cimbori i campanar de torre octagonal, decorat amb una barana de balustres. La façana presenta una notable decoració esculpida sobre pedra. Saquejada el 1936, l'església perdé dos magnífics retaules barrocs. Malgrat això, es pogué salvar l'arxiu, que es custodia a la mateixa església.

Situada a la part alta del poble d’Alfés. Interessant edifici romànic de tres naus amb absis semicircular, decorat amb mènsules esculpides.

L’estructura original consta d’una nau, coberta amb volta de canó apuntada i coronada a l’est per un absis semicircular, precedit per un profund arc presbiteral. Flanquegen la nau dues capelles cobertes amb volta de canó apuntada. L’edifici té tres finestres de doble esqueixada: una al centre de l’absis. L’absis de les capelles es recolza en un fris de permòduls, alguns d’esculpits. Posteriorment fou modificada i s’hi afegí un campanar en forma d’espadanya de dues arcades, fou bastit amb carreus ben escodats i tallats. En l’interior es conserva la imatge de Sant Salvador que ha esta considerada com un pantocràtor del s.XIII.