Situada a la Plaça de la Sardana. Realitzat per Antoni Guerra. Amb ferro forjat i dins de la forja inclou atuells del camp.
Patrimoni Comarcal
Monument de la Sardana
Palau de la Paeria
(s. XIII). Edifici civil romànic.
Fou construït com a casa senyorial de la família Sanahuja, i en l'actualitat acull l'Ajuntament de la ciutat de Lleida.
El 1968 es construí la façana neoclàssica. El resultat és una construcció equilibrada.
Conserva l'armari dels privilegis i el llibre dels usatges, del s.XVI.
Palau de Montcada
Actualment habitatge. Però havia estat quartel de la guàrdia civil, manté la façana i l'escala senyorial.
Part antiga del cementiri nou
La façana de la part antiga del cementiri nou inclou una edificació noucentista d'estil neoclàssic amb tocs modernistes. De planta rectangular i amb quatre galeries.
Destaca la portalada monumental que dona accés al cementiri catòlic o part antiga, amb carreus de pedra a cara vista; portes de ferro original de 1905; conjunt de xiprers centenaris; panteó familiar d'estil popular del 1950, propietat de la família Fontanet-Coca; i tres sepultures el primer terç del segle XX.
Pintures murals de la cambra-dormitori de Casa Cornadó
Les pintures es troben en la cambra-dormitori d'una casa de pedra de la primera meitat del segle XIX, ubicada al carrer Major 12 de Llardecans.
Les pintures murals estan fetes al sec, amb aglutinant de tremp de cola. Les de la sala són d'estil neogòtic (1850 aprox.), mentre que les de l'alcova són d'influència modernista (finals del segle XIX-principi del segle XX).
Segons testimoni familiar, les pintures -almenys de la sala- les hauria fet un monjo fugit d'Scala Dei, i la decoració se li encarregà en motiu del casament d'un fill de la família de la casa.
Pintures murals de la cambra-dormitori de Casa Cornadó
Les pintures es troben en la cambra-dormitori d'una casa de pedra de la primera meitat del segle XIX, ubicada al carrer Major 12 de Llardecans.
Les pintures murals estan fetes al sec, amb aglutinant de tremp de cola. Les de la sala són d'estil neogòtic (1850 aprox.), mentre que les de l'alcova són d'influència modernista (finals del segle XIX-principi del segle XX).
Segons testimoni familiar, les pintures -almenys de la sala- les hauria fet un monjo fugit d'Scala Dei, i la decoració se li encarregà en motiu del casament d'un fill de la família de la casa.
Pont de la Clamor
La seva importància ve determinada per delimitar les terres aragoneses de les catalanes des del temps dels sarraïns
Pont vell d'Alfarràs
D’època Medieval. Inicialment aquest pont tenia 7 arcades de mig punt, adovellades, però actualment en queden 3 dels seus 6 ulls, travessava la Noguera Ribagorçana amb gairebé 200m de llargada. Va ser derruït per les riuades
Porxos de la Plaça de la Vila
Els porxos de la plaça de la vila ( 1868 – 1878 ), tot i que és una obra posterior a l’entramat originari del s. XVIII, segueix els preceptes de la plaça porticada neoclàssica. Al voltant d’aquests porxos es vertebra el poble de nord a sud i d’est a oest, en unentramat de carrers longitudinals i transversals que fan de la vila un tauler d’escacs perfecte.
Pou de Gel
Segle XVII-XVIII.( Possiblement és anterior). Situat prop de la segla, la construcció aprofita les pedres amb marques de picapedrers.