La seva importància ve determinada per delimitar les terres aragoneses de les catalanes des del temps dels sarraïns
La seva importància ve determinada per delimitar les terres aragoneses de les catalanes des del temps dels sarraïns
D’època Medieval. Inicialment aquest pont tenia 7 arcades de mig punt, adovellades, però actualment en queden 3 dels seus 6 ulls, travessava la Noguera Ribagorçana amb gairebé 200m de llargada. Va ser derruït per les riuades
Els porxos de la plaça de la vila ( 1868 – 1878 ), tot i que és una obra posterior a l’entramat originari del s. XVIII, segueix els preceptes de la plaça porticada neoclàssica. Al voltant d’aquests porxos es vertebra el poble de nord a sud i d’est a oest, en unentramat de carrers longitudinals i transversals que fan de la vila un tauler d’escacs perfecte.
Segle XVII-XVIII.( Possiblement és anterior). Situat prop de la segla, la construcció aprofita les pedres amb marques de picapedrers.
(època romana) Instal.lació industrial de caràcter oleic, amb un recinte destinat al premsat de les olives i un dipòsit en en el qual s'efectuaven les operacions de cantació amb l'objecte de depurar-lo. La planta està pràcticament completa.
Es troba a la capell homònima (x. XIV) de l'Església de Sant Salvador. És un retaule de pedra dedicat a la vida de Sant Joan Baptista, és un exemplar únic de la comarca.
Pertany a l'escola de Joan Joan (relacionat amb el retaule de Santa Coloma de Queralt).
Es troba a la capell homònima (x. XIV) de l'Església de Sant Salvador. És un retaule de pedra dedicat a la vida de Sant Joan Baptista, és un exemplar únic de la comarca.
Pertany a l'escola de Joan Joan (relacionat amb el retaule de Santa Coloma de Queralt).
Estàtua del Crist del Sagrat Cor situada damunt d’un turó que domina la vila.
Tot i que té el seu origen en una petita capella construïda als anys cinquanta del s.XX, es féu posteriorment un nou edifici de caire romànic que guarda el sortint rocallós i la balma on conta la llegenda que se li aparegué la Varge a Sant Jaume, camí de Santiago de Compostel·la.
Des d’aquesta de la Serra de l’Olivar s’obtenen les millors vistes de la població.