Patrimoni Comarcal

Inauguada el 1846, en servei fins el 1988. La farmàcia s'integra dins la casa de la família Piñol. És la única part de la casa que no ha patit cap transformació estructural significativa des de la seva construcció el 1846. A la farmàcia Piñol s'hi conserva un conjunt extraordinàriament complet i homogeni. Des de la distribució i tipologia del mobiliari a les pintures murals que la decoren, als conjunts de ceràmica i vidre que es conserven als objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ. Tot està perfectament interrelacionat i contextualitzat, ja que forma part d'un conjunt d'elements que s'han anat configurant de generació en generació.

Fet pel Sr. Macià, pròxim a l'Ajuntament, està feta de pedra amb còdols de colors, ressaltant la típica arquitectura rural i característica d'aquests indrets.

(any 1203 acabada a finals del s. XV) Construcció situada al Turó de la Seu Vella. En destaca: el claustre, el campanar, la porta dels Fillols i la porta dels Apòstols. En les proximitats s'hi troba La Suda, o també anomenada Castell del Rei, la qual data de l'època sarraïna. Actualment des de les Institucions lleidatanes i des de l'Associació Amics de la Seu Vella de Lleida s'està treballant per aconseguir que sigui declarada Patrimoni de la Humanitat.

Més informació: Amics de la Seu Vella de Lleida

Situada al nucli antic de la població, és una antiga fortalesa i manté la configuració de vila closa. Podem trobar a l’oest del nucli algunes cases que antuvi foren d’origen àrab, que posteriorment en època cristiana esdevingueren un prototip de casa medieval i que ens ha perdurat fins avui, com és el cas de Ca l’Almenara. Hem de destacar que a l’est de la Vileta hi trobem situat un call jueu donat que hi ha cases on en la seva llinda hi trobem representada l’estrella de David

Conjunt de dues masies idèntiques partides pel Santuari de la Mare de Déu de Vensilló

(època islàmica) Molí de salt d'aigua que fins passada la guerra civil espanyola encara molia pa.

Data de l'època medieval, reformat al segle XV. Destaquen els canals que el rodegen i l'abasteixen d'aigua. Aquests canals són d'orígen sarraí.

(s. XIII - XVIII) ÉS un monestir d'ordre trinitària. Considerat el primer monestir de l'ordre en terres hispàniques. Fundat per Joan de Mata el 1201.

Fou monestir trinitari femení, on ingressaren personatges de la casa reial i noblesa catalanes com Constança i Sança d'Aragó.

Consta de 2 estances. L'Església primitiva és una sencilla edificació de transició del romànic al gòtic del s. XIII. D'una sola nau rectangular oberta de doble vessant, reforçada per dos arcs de diafragma equidistants. Al llarg de la nau hi trobem capelles, la capçalera consta de tres absis, un a cada costat dels murs laterals del presbiteri.

Destacarem les pintures murals dels murs estil arabitzant barrejat amb elements geomètrics.

A partir del s. XIII al XIV es van realitzar grans canvis: en la primitiva construcció s'hi afegí una capella de volta puntada on apareix per primera vegada l'heràldica dels Montcada.

El convent de la comunitat trinitària, format per tres ales d'edificacions al voltant d'un claustre.