Patrimoni Comarcal

L'església de Sant Gaietà és un edifici de planta bàsicament rectangular. Té una nau amb dues capelles laterals intercomunicades entre si a cada costat, un creuer i un presbiteri amb sengles sagristies a cada banda. Les voltes són totes de quatre punts amb llunetes cegues, solament a la cúpula semiesfèrica que cobreix la part central del creuer hi ha llunetes que es corresponen amb finestres que donen llum a l'interior, emmarcades per dos nervis paral·lels que donen una aparença que recorda el resultat final de les cúpules islàmiques. És de destacar l'estructura del cor que segueix per sobre de les capelles laterals, la qual cosa és una solució més normal a les esglésies de muntanya. Cal afegir que la barana de fusta treballada és un dels elements-mobles més interessants que es conserven a l'interior del vell temple.

(finals del s. XVIII). Ambla façana neoclassica i campanar adossat de planta quadrada. Coronat per una torre vuiavada. En el seu interior hi trobem un altar d'estil neoclàssic.

Té la façana neoclàssica, sobresurt un esvelt campanar de torre vuitavada; l’interior és de tres naus i columnes i capitells d’ordre compost, datats del mateix s. XVIII.

Reformada, la façana és d’estil barroc i té un elegant cimbori. L’edifici fou bastit amb carreus de pedra picada, desvastats per les vores, a l’estil de les construccions romanes. Podem també veure mostres d’escultures com per exemple: l’altar de la verge de Fàtima, el de la Verge dels Dolors i la capella del Sant Crist

(s. XIII). ESglésia romànica de planta basílical.

És un dels edificis romànics més emblemàtics de la ciutat, bastit al segle XII. Al 1300 esdevingué capella de l’Estudi General, on es celebraven els actes acadèmics més importants. Al 1648, arran de la guerra d’Els Segadors, fou convertit en caserna militar i en el segle XIX utilitzat com a presó municipal. Al 1893, el bisbe Messeguer Costa ordenà la seva restauració i tres anys després s’obrí novament al culte. En l’actualitat, l’església allotja part del fons museístic del futur Museu de Lleida.

D’estil neoclàssic. Està assentada damunt d’un estilobat, sobresurt una gran portada rectangular, amb columnes adossades, on s’accedeix a ella a través de dues escalinates laterals. El campanar vuitavat i s’aixeca en un dels angles. El retaule major va desaparèixer el 1936

(s. XVIII) Situada al mig de la població, d'estil neoclàssic amb remenicències plateresques, la façana estava coronada per la imatge de la Mare de Déu del Pilar. Té un campanar de torre quadrada.

L'Església de Sant Pere d'Alcanó és un magnífic edifidi barroc del segle XVIII, amb un gran cimbori i campanar de torre octagonal, decorat amb una barana de balustres. La façana presenta una notable decoració esculpida sobre pedra. Saquejada el 1936, l'església perdé dos magnífics retaules barrocs. Malgrat això, es pogué salvar l'arxiu, que es custodia a la mateixa església.

L'Església de Sant Pere d'Alcanó és un magnífic edifidi barroc del segle XVIII, amb un gran cimbori i campanar de torre octagonal, decorat amb una barana de balustres. La façana presenta una notable decoració esculpida sobre pedra. Saquejada el 1936, l'església perdé dos magnífics retaules barrocs. Malgrat això, es pogué salvar l'arxiu, que es custodia a la mateixa església.

Situada a la part alta del poble d’Alfés. Interessant edifici romànic de tres naus amb absis semicircular, decorat amb mènsules esculpides.