Està ubicat al peu del Turó de la Pena trobem aquesta construcció atribuïda a Francesc Macià, en la seva etapa d'enginyer militar.
La seva importància rau, a més del seu autor, en què és la primera obra realitzada en formigó armat i amb sistema de Monier.
De final del s. XIX, la seva ubicació va permetre subministrar l'aigua potable a tot el casc urbà sense necessitat de bombar-la.
Construcció neoclàssica construïda vers els anys 1860, en el mateix lloc on hi havia l'antic edifici, enderrocat pel seu mal estat.
De la Paeria primitiva es conserva la llòbrega presó i, almenys, part del basament amb alguna sitja del Comú.
L'edifici actual, restaurat, té una façana superba amb columnes adossades i bells capitells.
Aquesta Casa de la Vila tingué gran importància quan Almenar depenia de Carcassona, ja que era un lloc exempt de la senyoria i destinat al Comú. Gaudia d'aquesta consideració per estar edificada davant el cementiri (la plaça), lloc de jurisdicció eclesiàstica on no tenia poder el senyor de la vila.
Allí el poble es podia reunir lliurement i allí es prepararen els avalots de 1494 i els afers per retornar el poble a la Corona al s. XVI, a despit de Carcassona
S XIX. Edifici fet segons els plànols de Cèsar Martinell, sobresurt l'organicisme de l'estructura a l'estil més pur modernista.
(s. XVIII). Edifici Barroc, ressalta el seu interior. Antic convent dominicà.
Actualment és el Museu d'Art Jaume Morera.
Es tracta d’un rocam situat a les afores de Torre-serona, al Passeig de Josep Buil. Té una llargada aproximada de 95 metres i és un jaciment que condensa en poc espai els esdeveniments de tres moments històrics de gran importància: medieval, modern i contemporani.
De l'època medieval cristiana es conserven els sistemes d'emmagatzematge del gra en sitges, així com els dipòsits per a l'elaboració del vi, tots dos excavats en la roca i que van perdurar fins ben entrada l’època moderna i contemporània.
De l'època moderna trobem la creu del Calvari, segurament entre la segona meitat del segle XVII i inicis del XVIII.
De l'època contemporània, concretament entre 1937 i 1938, és el refugi de la Guerra Civil, situat sota el gruixut rocam, una galeria que el travessa i que es troba tancada en els seus dos extrems o entrades, per una tanca metàl·lica enreixada.
ES troba a la part dreta del Canal de Pinyana. Aquí hi ha vestigis d'una esglèsia mosàrab.
Conjunt de 24 trulls, cadascun dels quals compta amb dos dipòsits connectats entre ells. Són els únics d’aquestes característiques a la zona, també pel fet que es troben en un aflorament de roca.