s. IX. Ubicat al cim del municipi va ser una fortalesa de segon ordre durant el període sarraí i temps medievals.
Se'n conserven vestigis, els més visibles en l'actualitat són els que corresponen a una torre quadrada que queda mig amagada entre les edificacions defensives de la Guerra Civil Espanyola.
D’origen àrab, s’esmenta per primera vegada al segle XI
Es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d’una torre quadrada i de l’antiga Església de Santa Maria.
Inicialment s’entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades. Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat. L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelerins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire. L’església tenia cinc capelles i la del Comendador. A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on sojornaren Jaume I, Joan I i Joan II. La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona. La baronia de les monges sobre Alguaire i els llocs veïns es mantingué, però, fins a la fi de l’antic règim, a través de procuradors
Al cim del turó d’Almenar s’hi troba el seu Castell, antiga torre de guaita, que conserva encara les restes dels murs i de la torre central.
L’origen del topònim d’Almenar és, precisament, al-manàr que significa torre de guaita des d’on es fan senyals amb foc i/o fum.
El castell d’Almenar es troba documentat l’any 1148 estant com a governador del castell Pere Ramón d’Erill. El 1224 el rei Jaume I atorga potestat sobre aquest castell a Ramón Ramón, aleshores alcalde de Lleida.
Fou testimoni presencial de diferents batalles i persecucions bèl·liques. La més destacada, potser, la que enfrontà els germans Yusuf ibn Ahmad al-Mu’tamin, senyor de Saragossa (1081-1085) i al-Mundir al-Hagib ´Imad al-Dawlà, ja què el primer tingué com a aliat al Cid i es diu que, gràcies a la seva intervenció, el primer dels germans derrotà al segon.
D'orígen sarraí. També conegut com "Lo Forti", fou antiga fortalesa sarraïna.
Destaquen les restes d'una torre, al punt més elevat i els vestigis de diversos habitatges amb planta rectangular. També s'hi van trobar restes de ceràmica sigillata d'època imperial romana provinents de la fortalesa.
Castell d'orígen islàmic, que vapertànyer a Guillem de Benavent, que dona orígen al poble.
En resten antigues sitges i alguns fonaments, s'observa que en els fossars hi queden algunes construccions.
s. XIII. Situat en un tossal prop del municipi, s'ha conservat només una part del mur del perímetre i les restes del basament d'una torre quadrangular.
El castell pertanyia al nucli de Castellnou de Segrià, feu dels Templers que el 1317 va unir-se amb Vilanova de Riudovelles, formant l'actual Vilanova de Segrià
D'orígen àrab. Documentat el 1117
Resten un gran casal de planta rectangular del s.XVII, vestigis d'una fortalesa als soterranis i dues estances rectangulars, cobertes amb volta de canó, que es comuniquen per una petita porta. Segurament la torre la feien servir com a presó coneguda com a Presó de Pere
Es troba en un turó solitari a la part septentrional del terme. Les seves restes, conformades per voltes en semicercle fetes de pedra rústica de maçoneria, responen a una arquitectura anterior a la reconquesta. Aquest castell mostra una tècnica molt similar a la de les estructures rurals del món antic: carreus, voltes...a les quals s'afegiren arcs medievals. En la part superior s'hi troba una edificació en la qual resten murs, finestrals i espitlleres d'època renaixentista. Aquesta edificació, doncs, ha patit diferents modificacions per tal de canviar el seu paper defensiu pel residencial.
Actualment en queden pocs vestigis donat que va servir de cantera per la construcció de l'església parroquial dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora.
Actualment en queden pocs vestigis donat que va servir de cantera per la construcció de l'església parroquial dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora.